Mosaic de la millor informació disponible dels ràsters dels calats d’inundació pel període de retorn de 500 anys, de l'ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud, tramitats en els Mapes de perillositat i risc d’inundació del Districte de conca fluvial de Catalunya (MAPRI), del segon cicle, aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència en sessió del 16 de juliol de 2020.

Subvencions de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària a entitats sense ànim de lucre

Demarcació de les concessions d’explotació i dels permisos d'investigació caducats i declarats francs que consten a la relació de drets miners de l’Anunci de la Direcció General d'Indústria del Departament d'Empresa i Treball, de convocatòria de concurs públic de drets miners de les seccions C) i D) caducats. Codi CDMC/2021-1. Les superfícies sol·licitades per a recursos de les seccions C) i D) s’han de designar per quadrícules mineres, en coordenades geogràfiques amb origen al meridià de Greenwich i sistema de referència ETRS89, i d’acord amb el que estableix l’article 98.1 del Reial decret 2857/1978, de 25 d'agost, que aprova el Reglament general per al règim de la mineria. Aquestes superfícies s’han de reduir, si escau, en la part que correspongui a demesies, o en la part que, degut al canvi del sistema geodèsic de referència, afecti terrenys no francs. Cada quadrícula sol·licitada ha d’incloure, total o parcialment, la superfície del dret objecte del concurs. Normativa aplicada: - Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines - Reial decret 2857/1978, de 25 d'agost, que aprova el Reglament general per al règim de la mineria - Reial decret 1071/2007, de 27 de juliol, pel qual es regula el sistema geodèsic de referència oficial a Espanya

Servei ecosistèmic - Servei de regulació. Model clàssic de Tratalos, que mesura l'invers de la capacitat de retenció d'aigua. Combina la precipitació, la capacitat d'interposició de la vegetació i la permeabilitat del substrat litològic.

Projecte de caracterització de cursos hídrics susceptibles de generar fluxos i cartografia dels dipòsits sedimentaris associats (Projecte ICONS). El projecte avança en el coneixement dels fluxos torrencials (Fluxos Hiperconcentrats i Corrents d’Arrossegalls) tant que pel fa a la possibilitat que succeeixin com pel que fa a la seva distribució territorial. El projecte s’emmarca dins l’Addenda al Contracte Programa III entre l’ACA i l’ICGC de monitoritzar les afectacions de l’Emergència Climàtica durant l’any 2022. La Fase 1 del projecte ICONS recull la revisió i actualització de la capa de Cons de Dejecció inclosa en el projecte “Millora de la cartografia de zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics” realitzat per l’ACA i l’ICGC l’any 2008 i disponible (en el moment de realització de la Fase 1) al portal de Protecció Civil (Riscos Naturals- Risc inundacions-Capes incloses al pla INUNCAT).

Són actuacions que, d’una manera integral, comunitària i integradora, permeten donar respostes preventives als grups més vulnerables i promoure accions adreçades a la millora de les condicions socioeconòmiques

Les aigües minerals es poden classificar en els següents tipus: 1. Mineromedicinals: les que brollen de forma natural o artificial i que per les seves característiques i qualitats siguin declarades d'utilitat pública. En funció de l'ús o destí, aquestes es classifiquen en aigües mineromedicinals amb fins terapèutics, aigües minerals naturals i aigües de brollador. 2. Mineroindustrials: les que permetin l'aprofitament racional de les substàncies que continguin. Són aigües termals les que tenen temperatura de surgència superior, al menys en 4ºC a la mitjana anual de l'indret on brollin. Les aigües minerals naturals són les microbiològicament sanes que tinguin el seu origen en un estrat o jaciment subterrani i que brollin d’una font o puguin ser captades artificialment mitjançant un sondatge, pou, rasa o galeria. Les aigües de brollador són les d’origen subterrani que emergeixen espontàniament en la superfície de la terra o es capten mitjançant labors practicades a l’efecte, amb les característiques naturals de puresa que permetin el seu consum; característiques que es conserven intactes, atès l’origen subterrani de l’aigua, mitjançant la protecció natural de l’aqüífer contra qualsevol risc de contaminació.

En el marc del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 i per tal de desenvolupar l'Article 5 de la Directiva cal definir prèviament la xarxa fluvial bàsica de la demarcació sobre la qual es delimitaran les masses d'aigua superficials de tipus riu. A l’àmbit de les conques internes de Catalunya, l’organisme competent per realitzar aquesta delimitació és l’Agència Catalana de l’Aigua. La geometria de les masses s’ha adaptat en la xarxa fluvial de la base topogràfica a escala 1:5.000 de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC, 2020) i a la línia de costa, de la delimitació municipal oficial. Sobre aquesta base s'han tingut en compte uns antecedents i s'han aplicat uns criteris que han servit per establir l'àmbit definitiu de les masses. Aquests antecedents es basen en les tres següents consideracions i fonts: 1. Directiva Marc de l'Aigua: la classificació de rius segons el sistema A de la Directiva considera els rius amb una conca de drenatge igual o més gran de 10 km2; 2. Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX: ha restringit la xarxa hidrogràfica bàsica a partir de dues condicions: (i) conca de drenatge igual o superior a 10 km2; i (ii) una aportació mitjana anual en règim natural més gran de 3,15 hm3/any (100 L/s); 3. Estacions de referència: independentment del cabal i de l'àrea de conca drenada, s'han considerat els trams fluvials on existeixen estacions de referència utilitzades per a la determinació de les condicions de referència de certs tipus fluvials. La diagnosi de l’estat de les masses d’aigua s’obté de contrastar els resultats del Programa de Seguiment i Control d’una sèrie de paràmetres del medi amb els llindars de qualitat establerts per a cada paràmetre i massa d’aigua, i d’agregar tota la informació mitjançant unes determinades regles. Cada massa d’aigua es controla mitjançant el seguiment d’un punt o estació de mostreig, i la freqüència de mostreig i els elements de qualitat mesurats es poden consultar al Programa de Seguiment i Control. La valoració dels estats de les masses ha de fer-se necessàriament cada sis anys per cada Pla de gestió, tot i que pot actualitzar-se de forma continuada. Els estats presentats al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 provenen dels resultats del segon Programa de Seguiment i Control 2013-2018. L’estat ecològic és fruit d’una valoració feta a partir de la qualitat biològica, fisicoquímica i hidromorfològica. L’estat químic es valora a partir de les concentracions de les substàncies prioritàries mesurades en l’aigua. L’estat final és la combinació entre l’estat ecològic i l’estat químic, i només pren valors de Bo o Dolent. L’estat incorpora aquells casos avaluats amb certa incertesa, o bé propers al canvi d’estat, afegint la indicació de la incertesa tant al Bo (amb incertesa), com al Dolent (amb incertesa). Per a més informació, es poden consultar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 (ACA, 2022) i l’IMPRESS 2019 (ACA, 2019). La cobertura mostra la delimitació de les masses d’aigua aprovada pel Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027, i l’estat de les masses d’aigua calculat a partir de les dades del període 2016-2021.

Map of city cleaning of Mataró is a set of geographic information represented in an interactive viewer. This data set shows the location, and the frequency of emptying and cleaning the surface and underground containers of the city. It also offers information on the scheduled cleaning routes for each of the roads of the municipality.

Subvencions de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària a entitats sense ànim de lucre