Els Punts de voluntariat local de Catalunya presten serveis d'atenció presencial a les entitats de voluntariat i a les persones voluntàries. Actuen com a dinamitzadors i facilitadors del voluntariat dels municipis

Estat de tramitació dels Plans d'Accessibilitat Muncipal

Zones de producció de mol·luscs bivalves i gasteròpodes, equinoderms i tunicats en el litoral de Catalunya aprovats en l'ORDRE AAM/89/2011, de 17 de maig (DOGC núm. 5886 - 25/05/2011).

És un programa adreçat a joves de 12 a 18 anys que potencia el desenvolupament personal per mitjà del treball dels valors com ara la convivència, el civisme, la solidaritat i, sobretot, el sentiment de pertinença al grup, amb la supervisió d’un educador

Estratègia d'intervenció social i territorial que mitjançant un procés participatiu compartit vol donar respostes globals a les necessitats d'una comunitat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida del conjunt de la població del territori

Àrees delimitades com a perímetres de protecció d’aigües declarades com a mineromedicinals i/o termals per a usos terapèutics. Aquests perímetres garanteixen la protecció suficient de l’aqüífer en quantitat i qualitat. La normativa relacionada és: • REIAL DECRET 2857/1978, de 25 d'agost que aprova el Reglament General per al Règim de la Mineria. (BOE núm. 295 publicat el 11/12/1978) • LLEI 22/1973, de 21 de juliol, reguladora de mines. (BOE núm. 176 publicat el 24/07/1973)

Infraestructures de radiocomunicacions de les que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya és el titular i el gestor

És un programa socioeducatiu que integra el joc i la lectura per a infants de 4 a 12 anys i que es duu a terme als casals cívics. Aquest programa es basa en la promoció, la prevenció i l’actuació comunitària en l’àmbit de la infància, en funció de la diversitat de les realitats existents, de les necessitats i interessos dels infants, de les seves famílies i els entorns comunitaris i de l’aportació dels professionals dels equipaments on es porta a terme

Les aigües minerals es poden classificar en els següents tipus: 1. Mineromedicinals: les que brollen de forma natural o artificial i que per les seves característiques i qualitats siguin declarades d'utilitat pública. En funció de l'ús o destí, aquestes es classifiquen en aigües mineromedicinals amb fins terapèutics, aigües minerals naturals i aigües de brollador. 2. Mineroindustrials: les que permetin l'aprofitament racional de les substàncies que continguin. Són aigües termals les que tenen temperatura de surgència superior, al menys en 4ºC a la mitjana anual de l'indret on brollin. Les aigües minerals naturals són les microbiològicament sanes que tinguin el seu origen en un estrat o jaciment subterrani i que brollin d’una font o puguin ser captades artificialment mitjançant un sondatge, pou, rasa o galeria. Les aigües de brollador són les d’origen subterrani que emergeixen espontàniament en la superfície de la terra o es capten mitjançant labors practicades a l’efecte, amb les característiques naturals de puresa que permetin el seu consum; característiques que es conserven intactes, atès l’origen subterrani de l’aigua, mitjançant la protecció natural de l’aqüífer contra qualsevol risc de contaminació.

En el marc del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 i per tal de desenvolupar l'Article 5 de la Directiva cal definir prèviament la xarxa fluvial bàsica de la demarcació sobre la qual es delimitaran les masses d'aigua superficials de tipus riu. A l’àmbit de les conques internes de Catalunya, l’organisme competent per realitzar aquesta delimitació és l’Agència Catalana de l’Aigua. La geometria de les masses s’ha adaptat en la xarxa fluvial de la base topogràfica a escala 1:5.000 de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC, 2020) i a la línia de costa, de la delimitació municipal oficial. Sobre aquesta base s'han tingut en compte uns antecedents i s'han aplicat uns criteris que han servit per establir l'àmbit definitiu de les masses. Aquests antecedents es basen en les tres següents consideracions i fonts: 1. Directiva Marc de l'Aigua: la classificació de rius segons el sistema A de la Directiva considera els rius amb una conca de drenatge igual o més gran de 10 km2; 2. Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX: ha restringit la xarxa hidrogràfica bàsica a partir de dues condicions: (i) conca de drenatge igual o superior a 10 km2; i (ii) una aportació mitjana anual en règim natural més gran de 3,15 hm3/any (100 L/s); 3. Estacions de referència: independentment del cabal i de l'àrea de conca drenada, s'han considerat els trams fluvials on existeixen estacions de referència utilitzades per a la determinació de les condicions de referència de certs tipus fluvials. La diagnosi de l’estat de les masses d’aigua s’obté de contrastar els resultats del Programa de Seguiment i Control d’una sèrie de paràmetres del medi amb els llindars de qualitat establerts per a cada paràmetre i massa d’aigua, i d’agregar tota la informació mitjançant unes determinades regles. Cada massa d’aigua es controla mitjançant el seguiment d’un punt o estació de mostreig, i la freqüència de mostreig i els elements de qualitat mesurats es poden consultar al Programa de Seguiment i Control. La valoració dels estats de les masses ha de fer-se necessàriament cada sis anys per cada Pla de gestió, tot i que pot actualitzar-se de forma continuada. Els estats presentats al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 provenen dels resultats del segon Programa de Seguiment i Control 2013-2018. L’estat ecològic és fruit d’una valoració feta a partir de la qualitat biològica, fisicoquímica i hidromorfològica. L’estat químic es valora a partir de les concentracions de les substàncies prioritàries mesurades en l’aigua. L’estat final és la combinació entre l’estat ecològic i l’estat químic, i només pren valors de Bo o Dolent. L’estat incorpora aquells casos avaluats amb certa incertesa, o bé propers al canvi d’estat, afegint la indicació de la incertesa tant al Bo (amb incertesa), com al Dolent (amb incertesa). Per a més informació, es poden consultar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 (ACA, 2022) i l’IMPRESS 2019 (ACA, 2019). La cobertura mostra la delimitació de les masses d’aigua aprovada pel Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027, i l’estat de les masses d’aigua calculat a partir de les dades del període 2016-2021.