El Mapa municipal és el document resultant de la delimitació completa d'un municipi, tal i com estableix el Decret 209/2015 i el Decret 244/2007. El Mapa municipal de Catalunya és una base de dades 2D d'escala 1:5000 dels traçats de les línies i fites corresponents als límits municipals oficials del territori de Catalunya.

El Mapa municipal és el document resultant de la delimitació completa d'un municipi, tal i com estableix el Decret 209/2015 i el Decret 244/2007. El Mapa municipal de Catalunya és una base de dades 2D d'escala 1:5000 dels traçats de les línies i fites corresponents als límits municipals oficials del territori de Catalunya.

El Mapa municipal és el document resultant de la delimitació completa d'un municipi, tal i com estableix el Decret 209/2015 i el Decret 244/2007. El Mapa municipal de Catalunya és una base de dades 2D d'escala 1:5000 dels traçats de les línies i fites corresponents als límits municipals oficials del territori de Catalunya.

Estudi de les comunitats marines infralitorals de l’espai Xarxa Natura 2000 del Baix Empordà.

Les aigües minerals es poden classificar en els següents tipus: 1. Mineromedicinals: les que brollen de forma natural o artificial i que per les seves característiques i qualitats siguin declarades d'utilitat pública. En funció de l'ús o destí, aquestes es classifiquen en aigües mineromedicinals amb fins terapèutics, aigües minerals naturals i aigües de brollador. 2. Mineroindustrials: les que permetin l'aprofitament racional de les substàncies que continguin. Són aigües termals les que tenen temperatura de surgència superior, al menys en 4ºC a la mitjana anual de l'indret on brollin. Les aigües minerals naturals són les microbiològicament sanes que tinguin el seu origen en un estrat o jaciment subterrani i que brollin d’una font o puguin ser captades artificialment mitjançant un sondatge, pou, rasa o galeria. Les aigües de brollador són les d’origen subterrani que emergeixen espontàniament en la superfície de la terra o es capten mitjançant labors practicades a l’efecte, amb les característiques naturals de puresa que permetin el seu consum; característiques que es conserven intactes, atès l’origen subterrani de l’aigua, mitjançant la protecció natural de l’aqüífer contra qualsevol risc de contaminació.

El Decret Llei 24/2021, de 26 d'octubre, determina les zones no compatibles amb la instal·lació de l'energia eòlica: "Article 8 Criteris específics per a la implantació de parcs eòlics 8.1 [...] 8.2 Es consideren zones no compatibles amb la implantació de parcs eòlics els espais naturals d'especial protecció (ENPE), les zones d'especial protecció de les aus (ZEPA) i els espais naturals inclosos al PEIN de superfície inferior a 1.000 ha. Això no obstant, mitjançant estudis i anàlisis específics, que s'han de reflectir en un pla territorial sectorial, es pot modificar i precisar aquest criteri."

Recurs eòlic a 60 metres d'alçada, en m/s. Elaborat per l'empresa VORTEX FdC S.L. el novembre de 2016. Autors: Patrícia Puig i Jordi Ferrer. Revisor: Pau Casso.

Recurs eòlic a 80 metres d'alçada, en m/s. Elaborat per l'empresa VORTEX FdC S.L. el novembre de 2016. Autors: Patrícia Puig i Jordi Ferrer. Revisor: Pau Casso.

Ubicació dels aerogeneradors dels parcs eòlics en servei a Catalunya

Recurs eòlic a 90 metres d'alçada, en m/s. Elaborat per l'empresa VORTEX FdC S.L. el novembre de 2016. Autors: Patrícia Puig i Jordi Ferrer. Revisor: Pau Casso.