Les aigües minerals es poden classificar en els següents tipus: 1. Mineromedicinals: les que brollen de forma natural o artificial i que per les seves característiques i qualitats siguin declarades d'utilitat pública. En funció de l'ús o destí, aquestes es classifiquen en aigües mineromedicinals amb fins terapèutics, aigües minerals naturals i aigües de brollador. 2. Mineroindustrials: les que permetin l'aprofitament racional de les substàncies que continguin. Són aigües termals les que tenen temperatura de surgència superior, al menys en 4ºC a la mitjana anual de l'indret on brollin. Les aigües minerals naturals són les microbiològicament sanes que tinguin el seu origen en un estrat o jaciment subterrani i que brollin d’una font o puguin ser captades artificialment mitjançant un sondatge, pou, rasa o galeria. Les aigües de brollador són les d’origen subterrani que emergeixen espontàniament en la superfície de la terra o es capten mitjançant labors practicades a l’efecte, amb les característiques naturals de puresa que permetin el seu consum; característiques que es conserven intactes, atès l’origen subterrani de l’aigua, mitjançant la protecció natural de l’aqüífer contra qualsevol risc de contaminació.