Els principals objectius d'aquesta geoinformació són: facilitar l'estudi de la composició de l'escorça terrestre, especialment en relació amb el camp magnètic; facilitar el coneixement, per part de l'administració pública, el món científic i la ciutadania, de les anomalies magnètiques del subsol.

Los principales objetivos de esta geoinformación son: facilitar el estudio de la composición de la corteza terrestre, especialmente en lo que se refiere al campo magnético; facilitar el conocimiento, por parte de la administración pública, el mundo científico y la ciudadanía, de las anomalías magnéticas del subsuelo.

The main objectives of this geoinformation are: to facilitate the study of the composition of the earth's crust, especially in relation to the magnetic field; to facilitate knowledge, by the public administration, the scientific world and the public, of the magnetic anomalies of the subsoil.

L'extensió espacial abasta tot Catalunya. L'extensió temporal es refereix a la data de la font d'informació.

La extensión espacial abasta toda Cataluña. La extensión temporal se refiere a la fecha de la fuente de información.

Spatial extent covers all Catalonia. Temporal extent refers to the date of the data source.

Les dades d'aquest conjunt d'informació van ser adquirides inicialment en 22 000 km de línies de vol i publicades en el Mapa Aeromagnètic de Catalunya l'any 1989. La distància entre dues línies de mesura es va fixar en una línia per cada centímetre del mapa planificat, donant lloc a una línia cada 2,5 km. Les estructures geològiques que es podran resoldre tindran, per tant, una dimensió lateral mínima de 5 km. En el vol aeromagnètic de Catalunya de l'ICGC es va utilitzar un magnetòmetre de precisió de protons de l'Institut de Geofísica de l'Escola Politècnica de Zuric (Suïssa). Aquest instrument mesura la intensitat del camp total mitjançant la mesura de la freqüència de precisió de l'eix de gir d'un gran nombre d'ions a l'entorn de la direcció del camp magnètic terrestre. Es va realitzar una mesura per segon, amb una precisió de 0,25 nT que, considerant les característiques del vol, es va convertir en una mesura cada 60 m. L'alçada dels vols es va dividir en dues zones: una primera regió, a la part sud de Catalunya, amb una topografia moderada, on el vol es va fer a 2 500 m sobre el nivell del mar; i una segona regió, als Pirineus, on es va fer a 3 700 m sobre el nivell del mar. Les dades obtingudes (més de 450.000) es van interpolar en una xarxa regular de 250x250 m, de la qual es va restar un camp regional lineal a fi i efecte d’obtenir el mapa d’anomalies magnètiques residuals.

Los datos de este conjunto de información fueron adquiridos inicialmente en 22 000 km de líneas de vuelo y publicadas en el Mapa Aeromagnético de Cataluña en 1989. La distancia entre dos líneas de medida se fijó en una línea por cada centímetro del mapa planificado, dando lugar a una línea cada 2,5 km. Las estructuras geológicas que se podrán resolver tendrán, por tanto, una dimensión lateral mínima de 5 km. En el vuelo aeromagnético de Cataluña del ICGC se utilizó un magnetómetro de precisión de protones del Instituto de Geofísica de la Escuela Politécnica de Zúrich (Suiza). Este instrumento mide la intensidad del campo total mediante la medida de la frecuencia de precisión del eje de giro de un gran número de iones en torno a la dirección del campo magnético terrestre. Se realizó una medida por segundo, con una precisión de 0,25 nT que, considerando las características del vuelo, se convirtió en una medida cada 60 m. La altura de los vuelos se dividió en dos zonas: una primera región, en la parte sur de Cataluña, con una topografía moderada, donde el vuelo se realizó a 2 500 m sobre el nivel del mar; y una segunda región, en el Pirineo, donde se hizo a 3 700 m sobre el nivel del mar. Los datos obtenidos (más de 450.000) se interpolaron en una red regular de 250x250 m, de la cual se restó un campo regional lineal a fin y efecto de obtener el mapa de anomalías magnéticas residuales.

The data for this set of information were initially acquired on 22,000 km of flight lines and published in the Aeromagnetic Map of Catalonia in 1989. The distance between two measurement lines was fixed at one line for every centimeter of the planned map, resulting in one line every 2.5 km. The geological structures that can be resolved will therefore have a minimum lateral dimension of 5 km. A precision proton magnetometer from the Institute of Geophysics at the Polytechnic School of Zürich (Switzerland) was used in the aeromagnetic flight of Catalonia by the ICGC. This instrument measures the total field strength by measuring the precision frequency of the spin axis of a large number of ions in the vicinity of the direction of the Earth's magnetic field. One measurement was made per second, with an accuracy of 0.25 nT which, considering the characteristics of the flight, became a measurement every 60 m. The height of the flights was divided into two zones: a first region, in the southern part of Catalonia, with a moderate topography, where the flight was made at 2,500 m above sea level; and a second region, in the Pyrenees, where it took place at 3,700 m above sea level. The data obtained (more than 450,000) were interpolated in a regular grid of 250x250 m, from which a linear regional field was substracted in order to obtain the map of residual magnetic anomalies.

Vol aeromagnètic

Vuelo aeromagnético

Aeromagnetic flight

Versió 5.0

Versión 5.0

Version 5.0