atles-climatic-6190-v1r0 Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya Infraestructura de Datos Espaciales de Cataluña Spatial data infrastructure of Catalonia idec@icgc.cat https://www.ide.cat 2022-03-30 INSPIRE Commission Regulation (EC) No 1205/2008 INSPIRE Commission Regulation (EC) No 1205/2008 INSPIRE Commission Regulation (EC) No 1205/2008 INSPIRE Commission Regulation (EC) No 1205/2008 TG 2.0 ETRS89 UTM fus 31 Nord (EPSG:25831) ETRS89 UTM fus 31 Nord (EPSG:25831) ETRS89 UTM huso 31 Norte (EPSG:25831) ETRS89 UTM zone 31 North (EPSG:25831) Atles Climàtic de Catalunya 1961-1990 v1.0 Atles Climàtic de Catalunya 1961-1990 v1.0 Atlas Climático de Cataluña 1961-1990 v1.0 Climate Atlas of Catalonia 1961-1990 v1.0 2008-12-31 atles-climatic-6190-v1r0 IDEC L’Atles es centra en la caracterització climàtica de Catalunya en el període 1961-1990. Aquest període climàtic ha estat establert per l’Organització Meteorològica Mundial com a un dels períodes de referència internacional per a fer estadística de sèries climàtiques. Consta d’informació termopluviomètrica estructurada en 32 capes: 18 capes de precipitació (12 de les mitjanes mensuals, 4 de les mitjanes estacionals, 1 de la mitjana anual i 1 del règim pluviomètric estacional) i 14 capes de temperatura (12 de les mitjanes mensuals, 1 de la mitjana anual i 1 de l'amplitud tèrmica mitjana anual). Es tracta d’una base amb informació vectorial en 2D a escala 1:750.000. L’Atles es centra en la caracterització climàtica de Catalunya en el període 1961-1990. Aquest període climàtic ha estat establert per l’Organització Meteorològica Mundial com a un dels períodes de referència internacional per a fer estadística de sèries climàtiques. Consta d’informació termopluviomètrica estructurada en 32 capes: 18 capes de precipitació (12 de les mitjanes mensuals, 4 de les mitjanes estacionals, 1 de la mitjana anual i 1 del règim pluviomètric estacional) i 14 capes de temperatura (12 de les mitjanes mensuals, 1 de la mitjana anual i 1 de l'amplitud tèrmica mitjana anual). Es tracta d’una base amb informació vectorial en 2D a escala 1:750.000. El Atlas se centra en la caracterización climática de Cataluña en el periodo 1961-1990. Este periodo climático ha sido establecido por la Organización Meteorológica Mundial como uno de los períodos de referencia internacional para hacer estadística de series climáticas. Consta de información termopluviométrica estructurada en 32 capas: 18 capas de precipitación (12 de las medias mensuales, 4 de las medias estacionales, 1 de la media anual y 1 del régimen pluviométrico estacional) y 14 capas de temperatura (12 de las medias mensuales, 1 de la media anual y 1 de la amplitud térmica media anual). Se trata de una base con información vectorial en 2D a escala 1:750.000. The Atlas focuses on the climatic characterization of Catalonia in the period 1961-1990. This climate period has been established by the World Meteorological Organization as one of the international reference periods for climate series statistics. It consists of thermopluviometric information structured in 32 layers: 18 layers of precipitation (12 of the monthly averages, 4 of the seasonal averages, 1 of the annual average and 1 of the seasonal pluviometric regime) and 14 temperature layers (12 of the monthly averages, 1 of the annual average, and 1 of the annual average thermal amplitude). It is a database with 2D vector information at a scale of 1: 750.000. El propòsit de l’atles és donar resposta als següents casos d’ús: proporcionar informació de base als usuaris que necessiten informació climàtica per a les seves activitats quotidianes i efectuar operacions d’anàlisi espacial amb altres conjunts d’informació geogràfica. El propòsit de l’atles és donar resposta als següents casos d’ús: proporcionar informació de base als usuaris que necessiten informació climàtica per a les seves activitats quotidianes i efectuar operacions d’anàlisi espacial amb altres conjunts d’informació geogràfica. El propósito del atlas es dar respuesta a los siguientes casos de uso: proporcionar información de base a los usuarios que necesitan información climática para sus actividades cotidianas y efectuar operaciones de análisis espacial con otros conjuntos de información geográfica. The purpose of the atlas is to respond to the following use cases: to provide basic information to users who need climate information for their daily activities and carry out spatial analysis operations with other sets of geographic information. Servei Meteorològic de Catalunya Servei Meteorològic de Catalunya Servicio Meteorológico de Cataluña Meteorological Service of Catalonia smc.meteocat@gencat.cat https://www.meteo.cat https://datacloud.ide.cat/metadades/imatges/atles-climatic-6190.jpg Meteorological geographical features Aspectes geogràfics de caràcter meteorològic Aspectos geográficos de carácter meteorológico Meteorological geographical features GEMET - INSPIRE themes, version 1.0 2008-06-01 Catalunya Catalunya Cataluña Catalonia Espanya Espanya España Spain Europa Europa Europa Europe IDEC - llocs 2021-07-07 Climatologia Climatologia Climatología Climatology Meteorologia Meteorologia Meteorología Meteorology IDEC - temes 2021-07-07 Sense limitacions Sense limitacions Sin limitaciones No limitations Condicions d'ús del Servei Meteorològic de Catalunya Condicions d'ús del Servei Meteorològic de Catalunya Condiciones de uso del Servicio Meteorológico de Cataluña Terms of Use of the Meteorological Service of Catalonia 750000 climatologyMeteorologyAtmosphere L'extensió espacial abasta tot Catalunya. L'extensió temporal es refereix a les dates de les fonts de dades. L'extensió espacial abasta tot Catalunya. L'extensió temporal es refereix a les dates de les fonts de dades. La extensión espacial abasta toda Cataluña. La extensión temporal se refiere a las fechas de las fuentes de datos. Spatial extent covers all Catalonia. Temporal extent refers to the dates of the source data. 0.147384 3.344571 40.513877 42.870501 1961-01-01 1990-12-31 CSV CSV CSV CSV - GML GML GML GML - KML KML KML KML - SHP SHP SHP SHP - JPEG JPEG JPEG JPEG - Servei Meteorològic de Catalunya Servei Meteorològic de Catalunya Servicio Meteorológico de Cataluña Meteorological Service of Catalonia smc.meteocat@gencat.cat https://www.meteo.cat https://sig.gencat.cat/visors/hipermapa.html Descàrrega de dades Descàrrega de dades Descarga de datos Data download Punt d'accés Punt d'accés Punto de acceso Access point https://www.meteo.cat/climatologia/atles_climatic/ Descàrrega de dades (JPEG) Descàrrega de dades (JPEG) Descarga de datos (JPEG) Data download (JPEG) Punt d'accés Punt d'accés Punto de acceso Access point https://sig.gencat.cat/ows/CLIMA/wms?service=wms&request=GetCapabilities OGC Web Map Service View service Servei de visualització WMS Servei de visualització WMS Servicio de visualización WMS WMS view service Punt d'accés Punt d'accés Punto de acceso Access point https://sig.gencat.cat/ows/CLIMA/wfs?service=wfs&request=GetCapabilities OGC Web Feature Service Download service Servei de descàrrega WFS Servei de descàrrega WFS Servicio de descarga WFS WFS download service Punt d'accés Punt d'accés Punto de acceso Access point https://datacloud.ide.cat/especificacions/atles-climatic-1961-1990-v1r0-esp-01ca-20170710.pdf Especificacions tècniques Especificacions tècniques Especificaciones técnicas Technical specifications Punt d'accés Punt d'accés Punto de acceso Access point Compliment dels requisits d'INSPIRE (dades) Compliment dels requisits d'INSPIRE (dades) Cumplimiento de los requisitos de INSPIRE (datos) Compliance with INSPIRE requirements (data) Les dades d'aquest conjunt de dades no tenen com a objectiu assolir la conformitat amb els reglaments d'INSPIRE. Per aquest motiu no s'avalua la seva conformitat i es declara no conforme per defecte. Les dades d'aquest conjunt de dades no tenen com a objectiu assolir la conformitat amb els reglaments d'INSPIRE. Per aquest motiu no s'avalua la seva conformitat i es declara no conforme per defecte. Los datos de este conjunto de datos no tienen como objetivo lograr la conformidad con los reglamentos de INSPIRE. Por este motivo no se evalúa su conformidad y se declara no conforme por defecto. The data of this dataset do not aim to achieve compliance with INSPIRE regulations. For this reason, its conformity is not evaluated and it is declared not conformant compliant by default. Commission Regulation (EU) No 1089/2010 of 23 November 2010 implementing Directive 2007/2/EC of the European Parliament and of the Council as regards interoperability of spatial data sets and services Reglament (UE) nº 1089/2010 de la Comissió, de 23 de novembre de 2010, pel qual s'aplica la Directiva 2007/2/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a la interoperabilitat dels conjunts i els serveis de dades espacials Reglamento (UE) nº 1089/2010 de la Comisión, de 23 de noviembre de 2010, por el que se aplica la Directiva 2007/2/CE del Parlamento Europeo y del Consejo en lo que se refiere a la interoperabilidad de los conjuntos y los servicios de datos espaciales Commission Regulation (EU) No 1089/2010 of 23 November 2010 implementing Directive 2007/2/EC of the European Parliament and of the Council as regards interoperability of spatial data sets and services 2014-12-31 No conforme No conforme No conforme Not conformant false Compliment dels requisits d'INSPIRE (metadades) Compliment dels requisits d'INSPIRE (metadades) Cumplimiento de los requisitos de INSPIRE (metadatos) Compliance with INSPIRE requirements (metadata) S'avalua la conformitat de les metadades mitjançant l'eina web "INSPIRE Reference Validator". Es considera que la metadada és correcta quan els únics errors reportats estan relacionats amb l'idioma principal del fitxer de metadades. Aquests errors es deuen al fet de que el català no està inclòs dins de la llista d'idiomes oficials de la Unió Europea. S'avalua la conformitat de les metadades mitjançant l'eina web "INSPIRE Reference Validator". Es considera que la metadada és correcta quan els únics errors reportats estan relacionats amb l'idioma principal del fitxer de metadades. Aquests errors es deuen al fet de que el català no està inclòs dins de la llista d'idiomes oficials de la Unió Europea. Se evalúa la conformidad de los metadatos mediante la herramienta web "INSPIRE Reference Validator". Se considera que el metadato es correcto cuando los únicos errores reportados están relacionados con el idioma principal del archivo de metadatos. Estos errores se deben al hecho de que el catalán no está incluido dentro de la lista de idiomas oficiales de la Unión Europea. The compliance of the metadata is evaluated using the "INSPIRE Reference Validator" web tool. The metadata is considered correct when the only errors reported are related with the main language of the metadata file. These errors are due to the fact that Catalan is not included in the list of official languages of the European Union. Commission Regulation (EC) No 1205/2008 of 3 December 2008 implementing Directive 2007/2/EC of the European Parliament and of the Council as regards metadata Reglament (CE) nº 1205/2008 de la Comissió, de 3 de desembre de 2008, pel qual s'executa la Directiva 2007/2/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les metadades Reglamento (CE) nº 1205/2008 de la Comisión, de 3 de diciembre de 2008, por el que se ejecuta la Directiva 2007/2/CE del Parlamento Europeo y del Consejo en lo que se refiere a los metadatos Commission Regulation (EC) No 1205/2008 of 3 December 2008 implementing Directive 2007/2/EC of the European Parliament and of the Council as regards metadata 2008-12-04 Conforme Conforme Conforme Conformant true El traçat de les isohietes i de les isotermes ha estat manual a partir del rigorós estudi realitzat pels especialistes de la Universitat de Barcelona, autors de l’obra (Javier Martín Vide i Josep M. Raso Nadal), amb l’assessorament tècnic de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya i el suport cartogràfic de l’antic Institut Cartogràfic de Catalunya (actualment, ICGC). Les dades utilitzades per a l’elaboració dels mapes de precipitacions procedeixen, excepte en el cas de Barcelona (observatori Fabra), dels observatoris de la xarxa de l’Institut Nacional de Meteorologia (actualment, Agencia Estatal de Meteorologia). Les sèries foren digitalitzades a partir de l’Avanç de dades climatològiques de Catalunya, Centre Meteorològic Territorial de Catalunya. En base a la qualitat i a la completesa de les dades es diferencien dos tipus d’estacions pluviomètriques: les primàries, o de referència, i les secundàries (veure annex E de les especificacions tècniques). Les estacions pluviomètriques primàries són les que disposen de sèries completes per a tot el període de referència i són 31 en total. Les estacions pluviomètriques secundàries són aquelles que compten amb sèries amb un nombre limitat de buits de dades, inferior al 17% (o 5 anys) del total de dades en el període de referència i són 110. Els buits s’han cobert per correlació per cada mes amb estacions primàries, sempre que r sigui més gran de 0,6. Si r és més petita de 0,6 s’han fet altres correlacions amb estacions secundàries, o amb altres de complementàries pròximes. En cas de no assolir l’esmentat valor del coeficient de correlació, els buits s’han omplert amb les mitjanes mensuals pròpies. Quan els valors estimats per correlació són negatius, es cobreix el buit amb 0 mm. Recíprocament, quan l’estació de referencia primària o secundària presenta un valor de 0 mm, essent també nuls els d’altres estacions properes, s’ha assignat 0 mm al buit, en lloc del valor estimat per correlació. Les dades utilitzades per a l’elaboració dels mapes de temperatures procedeixen de la mateixa font que les dades de precipitacions. Igualment s’han considerat dos tipus d’estacions termomètriques: les primàries, o de referència, i les secundàries (veure annex E de les especificacions tècniques). Les estacions primàries són aquelles amb sèries pràcticament completes durant el trentenni de referència, i són 24 en total. En cap cas els seus buits arriben als 9 mesos (menys d’un 2,5% dels mesos del període). Les mitjanes mensuals s’obtenen directament, prescindint dels buits. Les sèries de tres estacions, Girona, Lleida i Vic, foren construïdes a partir de diferents estacions localitzades al mateix municipi. Les estacions primàries han servit per a estendre les mitjanes mensuals de les estacions incompletes al període de referència. Les estacions termomètriques secundàries disposen de sèries que cobreixen un elevat percentatge d’enregistraments durant el període de referència, encara que amb llacunes o buits més grans que els observats a les estacions primàries. En tot cas, les dades inexistents no arriben als 36 mesos (o tres anys), menys d’un 10% dels mesos del període. Les mitjanes mensuals s’han calculat directament, a partir de les dades existents, o en comparació amb les estacions primàries. En el primer cas, s’ha tingut en compte l’efecte desviador de la inexistència de dades en mesos meteorològicament extrems o l’existència de llacunes al principi o final del període. El traçat de les isohietes i de les isotermes ha estat manual a partir del rigorós estudi realitzat pels especialistes de la Universitat de Barcelona, autors de l’obra (Javier Martín Vide i Josep M. Raso Nadal), amb l’assessorament tècnic de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya i el suport cartogràfic de l’antic Institut Cartogràfic de Catalunya (actualment, ICGC). Les dades utilitzades per a l’elaboració dels mapes de precipitacions procedeixen, excepte en el cas de Barcelona (observatori Fabra), dels observatoris de la xarxa de l’Institut Nacional de Meteorologia (actualment, Agencia Estatal de Meteorologia). Les sèries foren digitalitzades a partir de l’Avanç de dades climatològiques de Catalunya, Centre Meteorològic Territorial de Catalunya. En base a la qualitat i a la completesa de les dades es diferencien dos tipus d’estacions pluviomètriques: les primàries, o de referència, i les secundàries (veure annex E de les especificacions tècniques). Les estacions pluviomètriques primàries són les que disposen de sèries completes per a tot el període de referència i són 31 en total. Les estacions pluviomètriques secundàries són aquelles que compten amb sèries amb un nombre limitat de buits de dades, inferior al 17% (o 5 anys) del total de dades en el període de referència i són 110. Els buits s’han cobert per correlació per cada mes amb estacions primàries, sempre que r sigui més gran de 0,6. Si r és més petita de 0,6 s’han fet altres correlacions amb estacions secundàries, o amb altres de complementàries pròximes. En cas de no assolir l’esmentat valor del coeficient de correlació, els buits s’han omplert amb les mitjanes mensuals pròpies. Quan els valors estimats per correlació són negatius, es cobreix el buit amb 0 mm. Recíprocament, quan l’estació de referencia primària o secundària presenta un valor de 0 mm, essent també nuls els d’altres estacions properes, s’ha assignat 0 mm al buit, en lloc del valor estimat per correlació. Les dades utilitzades per a l’elaboració dels mapes de temperatures procedeixen de la mateixa font que les dades de precipitacions. Igualment s’han considerat dos tipus d’estacions termomètriques: les primàries, o de referència, i les secundàries (veure annex E de les especificacions tècniques). Les estacions primàries són aquelles amb sèries pràcticament completes durant el trentenni de referència, i són 24 en total. En cap cas els seus buits arriben als 9 mesos (menys d’un 2,5% dels mesos del període). Les mitjanes mensuals s’obtenen directament, prescindint dels buits. Les sèries de tres estacions, Girona, Lleida i Vic, foren construïdes a partir de diferents estacions localitzades al mateix municipi. Les estacions primàries han servit per a estendre les mitjanes mensuals de les estacions incompletes al període de referència. Les estacions termomètriques secundàries disposen de sèries que cobreixen un elevat percentatge d’enregistraments durant el període de referència, encara que amb llacunes o buits més grans que els observats a les estacions primàries. En tot cas, les dades inexistents no arriben als 36 mesos (o tres anys), menys d’un 10% dels mesos del període. Les mitjanes mensuals s’han calculat directament, a partir de les dades existents, o en comparació amb les estacions primàries. En el primer cas, s’ha tingut en compte l’efecte desviador de la inexistència de dades en mesos meteorològicament extrems o l’existència de llacunes al principi o final del període. El trazado de las isohietas y de las isotermas ha sido manual a partir del riguroso estudio realizado por los especialistas de la Universidad de Barcelona, ​​autores de la obra (Javier Martín Vide y Josep M. Raso Nadal), con el asesoramiento técnico de la Área de Climatología del Servicio Meteorológico de Cataluña y el soporte cartográfico del antiguo Instituto Cartográfico de Cataluña (actualmente, ICGC). Los datos utilizados para la elaboración de los mapas de precipitaciones proceden, excepto en el caso de Barcelona (observatorio Fabra), de los observatorios de la red del Instituto Nacional de Meteorología (actualmente, Agencia Estatal de Meteorología). Las series fueron digitalizadas a partir del Avance de datos climatológicos de Cataluña, Centro Meteorológico Territorial de Cataluña. En base a la calidad y la completitud de los datos se diferencian dos tipos de estaciones pluviométricas: las primarias, o de referencia, y las secundarias (ver anexo E de las especificaciones técnicas). Las estaciones pluviométricas primarias son las que disponen de series completas para todo el período de referencia y son 31 en total. Las estaciones pluviométricas secundarias son aquellas que cuentan con series con un número limitado de huecos de datos, inferior al 17% (o 5 años) del total de datos en el periodo de referencia y son 110. Los huecos se han cubierto por correlación para cada mes con estaciones primarias, siempre que r sea mayor de 0,6. Si r es menor de 0,6 se han hecho otras correlaciones con estaciones secundarias, o con otras complementarias próximas. En caso de no alcanzar dicho valor del coeficiente de correlación, los huecos se han llenado con las medias mensuales propias. Cuando los valores estimados por correlación son negativos, se cubre el vacío con 0 mm. Recíprocamente, cuando la estación de referencia primaria o secundaria presenta un valor de 0 mm, siendo también nulos los de otras estaciones cercanas, se ha asignado 0 mm al vacío, en lugar del valor estimado por correlación. Los datos utilizados para la elaboración de los mapas de temperaturas proceden de la misma fuente que los datos de precipitaciones. Igualmente se han considerado dos tipos de estaciones termométricas: las primarias, o de referencia, y las secundarias (ver anexo E de las especificaciones técnicas). Las estaciones primarias son aquellas con series prácticamente completas durante el treintenio de referencia, y son 24 en total. En ningún caso sus vacíos llegan a los 9 meses (menos de un 2,5% de los meses del período). Las medias mensuales se obtienen directamente, prescindiendo de los huecos. Las series de tres estaciones, Girona, Lleida y Vic, fueron construidas a partir de diferentes estaciones localizadas en el mismo municipio. Las estaciones primarias han servido para extender las medias mensuales de las estaciones incompletas al período de referencia. Las estaciones termométricas secundarias disponen de series que cubren un elevado porcentaje de grabaciones durante el período de referencia, aunque con lagunas o huecos mayores que los observados en las estaciones primarias. En todo caso, los datos inexistentes no llegan a los 36 meses (o tres años), menos de un 10% de los meses del período. Las medias mensuales se han calculado directamente, a partir de los datos existentes, o en comparación con las estaciones primarias. En el primer caso, se ha tenido en cuenta el efecto desviador de la inexistencia de datos en meses meteorológicamente extremos o la existencia de lagunas al principio o final del periodo. The drawing of the isohietas and the isotherms has been manual based on the rigorous study carried out by the specialists of the University of Barcelona, ​​authors of the work (Javier Martín Vide and Josep M. Raso Nadal), with the technical advice of the Area of ​​Climatology of the Meteorological Service of Catalonia and the cartographic support of the old Cartographic Institute of Catalonia (currently, ICGC). The data used to prepare the precipitation maps come, except in the case of Barcelona (Fabra observatory), from the observatories of the National Institute of Meteorology network (currently the State Meteorological Agency). The series were digitized from the Advancement of climatological data of Catalonia, Territorial Meteorological Center of Catalonia. Based on the quality and completeness of the data, two types of precipitation stations are differentiated: primary, or reference, and secondary (see Annex E of the technical specifications). The primary precipitation stations are those that have complete series for the entire reference period and there are 31 in total. The secondary precipitation stations are those that have series with a limited number of data gaps, less than 17% (or 5 years) of the total data in the reference period and there are 110. The gaps have been covered by correlation for each month with primary stations, if r is greater than 0.6. If r is less than 0.6, other correlations have been made with secondary stations, or with other nearby complementary stations. If the value of the correlation coefficient is not reached, the gaps have been filled with the own monthly averages. When the values ​​estimated by correlation are negative, the gap is filled with 0 mm. Reciprocally, when the primary or secondary reference station has a value of 0 mm, those of other nearby stations being also null, 0 mm has been assigned to the gap, instead of the value estimated by correlation. The data used for the preparation of the temperature maps come from the same source as the precipitation data. Likewise, two types of thermometric stations have been considered: the primary, or reference, and the secondary (see annex E of the technical specifications). The primary stations are those with practically complete series during the reference thirty-year period, and there are 24 in total. In no case do their gaps reach 9 months (less than 2.5% of the months of the period). The monthly averages are obtained directly, regardless of the gaps. The series of three stations, Girona, Lleida and Vic, were built from different stations located in the same municipality. The primary stations have served to extend the monthly averages of the incomplete stations to the reference period. The secondary thermometric stations have series that cover a high percentage of recordings during the reference period, although with gaps or gaps greater than those observed in the primary stations. In any case, the non-existent data does not reach 36 months (or three years), less than 10% of the months of the period. The monthly averages have been calculated directly, from existing data, or in comparison with the primary stations. In the first case, the deviating effect of the lack of data in extreme meteorological months or the existence of gaps at the beginning or end of the period has been taken into account. Observatori Fabra i observatoris de la xarxa de l’Institut Nacional de Meteorologia. Observatori Fabra i observatoris de la xarxa de l’Institut Nacional de Meteorologia. Observatorio Fabra y observatorios de la red del Instituto Nacional de Meteorología. Fabra Observatory and observatories of the network of the National Meteorological Institute.