A partir del projecte Estat del Mapa Municipal de Catalunya a escala 1:5 000 s’extreu la informació oficial a la mateixa escala (geometries i atributs) i d’aquesta en deriven, per generalització, la resta d’escales.

L’escala oficial de referència és l’1:5 000. La geoinformació de la resta de les escales es genera a partir de la simplificació de la informació continguda a l’escala immediatament més gran. Així doncs, les divisions administratives a escala 1:50 000 es generen a partir de la informació compilada a escala 1:5 000, les divisions administratives a escala 1:100 000 es generen a partir de la 1:50 000, les divisions administratives a escala 1:250 000 es generen a partir de la 1:100 000, i així successivament.

La simplificació d’entitats lineals en aquest cas es fa mitjançant operacions de generalització que, tenint en compte el propòsit, l’escala, el valor i la precisió de les dades que es volen obtenir, treu determinades curvatures i petites intrusions/extrusions d’una línia, sense destruir la seva forma essencial però reduint-hi la precisió.

El següent pas és escollir una tolerància adequada a l’escala de representació de les divisions administratives. El valor de tolerància establert determina el grau de simplificació. Com més gran sigui el valor de la tolerància, més crassa serà la geometria resultant. Amb toleràncies més petites es genera una geometria més fidel a l’entrada.

S’aplica una tolerància diferent a les línies que defineixen els límits administratius que no tenen classificació de costa i a les que sí en tenen. Aquesta diferència de tractament entre les línies que componen el litoral i les altres línies es fa necessària degut a la naturalesa retallada de la línia de costa, que fa que aquesta es capti amb molts més punts que la resta, atès que les línies municipals en general es composen de trams més rectes, i aplicar una mateixa tolerància faria que el resultat eliminés geometries com, per exemple, petits molls o embarcadors que es volen respectar.

Finalment, es fa control de qualitat dels errors que hagin pogut sorgir durant el procés de simplificació, com creuament de línies, superposicions o línies de longitud zero.

Dins del procés de generalització s’estima eliminar, a la línia de costa, els polígons més petits de la superfície establerta per a cada escala de representació (bàsicament illes).