El propòsit de l’atles és donar resposta als següents casos d’ús: proporcionar informació de base als usuaris que necessiten informació climàtica per a les seves activitats quotidianes i efectuar operacions d’anàlisi espacial amb altres conjunts d’informació geogràfica.

El propósito del atlas es dar respuesta a los siguientes casos de uso: proporcionar información de base a los usuarios que necesitan información climática para sus actividades cotidianas y efectuar operaciones de análisis espacial con otros conjuntos de información geográfica.

The purpose of the atlas is to respond to the following use cases: to provide basic information to users who need climate information for their daily activities and carry out spatial analysis operations with other sets of geographic information.

L'extensió espacial abasta tot Catalunya. L'extensió temporal es refereix a les dates de les fonts de dades.

La extensión espacial abasta toda Cataluña. La extensión temporal se refiere a las fechas de las fuentes de datos.

Spatial extent covers all Catalonia. Temporal extent refers to the dates of the source data.

El traçat de les isohietes i de les isotermes ha estat manual a partir del rigorós estudi realitzat pels especialistes de la Universitat de Barcelona, autors de l’obra (Javier Martín Vide i Josep M. Raso Nadal), amb l’assessorament tècnic de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya i el suport cartogràfic de l’antic Institut Cartogràfic de Catalunya (actualment, ICGC). Les dades utilitzades per a l’elaboració dels mapes de precipitacions procedeixen, excepte en el cas de Barcelona (observatori Fabra), dels observatoris de la xarxa de l’Institut Nacional de Meteorologia (actualment, Agencia Estatal de Meteorologia). Les sèries foren digitalitzades a partir de l’Avanç de dades climatològiques de Catalunya, Centre Meteorològic Territorial de Catalunya. En base a la qualitat i a la completesa de les dades es diferencien dos tipus d’estacions pluviomètriques: les primàries, o de referència, i les secundàries (veure annex E de les especificacions tècniques). Les estacions pluviomètriques primàries són les que disposen de sèries completes per a tot el període de referència i són 31 en total. Les estacions pluviomètriques secundàries són aquelles que compten amb sèries amb un nombre limitat de buits de dades, inferior al 17% (o 5 anys) del total de dades en el període de referència i són 110. Els buits s’han cobert per correlació per cada mes amb estacions primàries, sempre que r sigui més gran de 0,6. Si r és més petita de 0,6 s’han fet altres correlacions amb estacions secundàries, o amb altres de complementàries pròximes. En cas de no assolir l’esmentat valor del coeficient de correlació, els buits s’han omplert amb les mitjanes mensuals pròpies. Quan els valors estimats per correlació són negatius, es cobreix el buit amb 0 mm. Recíprocament, quan l’estació de referencia primària o secundària presenta un valor de 0 mm, essent també nuls els d’altres estacions properes, s’ha assignat 0 mm al buit, en lloc del valor estimat per correlació. Les dades utilitzades per a l’elaboració dels mapes de temperatures procedeixen de la mateixa font que les dades de precipitacions. Igualment s’han considerat dos tipus d’estacions termomètriques: les primàries, o de referència, i les secundàries (veure annex E de les especificacions tècniques). Les estacions primàries són aquelles amb sèries pràcticament completes durant el trentenni de referència, i són 24 en total. En cap cas els seus buits arriben als 9 mesos (menys d’un 2,5% dels mesos del període). Les mitjanes mensuals s’obtenen directament, prescindint dels buits. Les sèries de tres estacions, Girona, Lleida i Vic, foren construïdes a partir de diferents estacions localitzades al mateix municipi. Les estacions primàries han servit per a estendre les mitjanes mensuals de les estacions incompletes al període de referència. Les estacions termomètriques secundàries disposen de sèries que cobreixen un elevat percentatge d’enregistraments durant el període de referència, encara que amb llacunes o buits més grans que els observats a les estacions primàries. En tot cas, les dades inexistents no arriben als 36 mesos (o tres anys), menys d’un 10% dels mesos del període. Les mitjanes mensuals s’han calculat directament, a partir de les dades existents, o en comparació amb les estacions primàries. En el primer cas, s’ha tingut en compte l’efecte desviador de la inexistència de dades en mesos meteorològicament extrems o l’existència de llacunes al principi o final del període.

El trazado de las isohietas y de las isotermas ha sido manual a partir del riguroso estudio realizado por los especialistas de la Universidad de Barcelona, ​​autores de la obra (Javier Martín Vide y Josep M. Raso Nadal), con el asesoramiento técnico de la Área de Climatología del Servicio Meteorológico de Cataluña y el soporte cartográfico del antiguo Instituto Cartográfico de Cataluña (actualmente, ICGC). Los datos utilizados para la elaboración de los mapas de precipitaciones proceden, excepto en el caso de Barcelona (observatorio Fabra), de los observatorios de la red del Instituto Nacional de Meteorología (actualmente, Agencia Estatal de Meteorología). Las series fueron digitalizadas a partir del Avance de datos climatológicos de Cataluña, Centro Meteorológico Territorial de Cataluña. En base a la calidad y la completitud de los datos se diferencian dos tipos de estaciones pluviométricas: las primarias, o de referencia, y las secundarias (ver anexo E de las especificaciones técnicas). Las estaciones pluviométricas primarias son las que disponen de series completas para todo el período de referencia y son 31 en total. Las estaciones pluviométricas secundarias son aquellas que cuentan con series con un número limitado de huecos de datos, inferior al 17% (o 5 años) del total de datos en el periodo de referencia y son 110. Los huecos se han cubierto por correlación para cada mes con estaciones primarias, siempre que r sea mayor de 0,6. Si r es menor de 0,6 se han hecho otras correlaciones con estaciones secundarias, o con otras complementarias próximas. En caso de no alcanzar dicho valor del coeficiente de correlación, los huecos se han llenado con las medias mensuales propias. Cuando los valores estimados por correlación son negativos, se cubre el vacío con 0 mm. Recíprocamente, cuando la estación de referencia primaria o secundaria presenta un valor de 0 mm, siendo también nulos los de otras estaciones cercanas, se ha asignado 0 mm al vacío, en lugar del valor estimado por correlación. Los datos utilizados para la elaboración de los mapas de temperaturas proceden de la misma fuente que los datos de precipitaciones. Igualmente se han considerado dos tipos de estaciones termométricas: las primarias, o de referencia, y las secundarias (ver anexo E de las especificaciones técnicas). Las estaciones primarias son aquellas con series prácticamente completas durante el treintenio de referencia, y son 24 en total. En ningún caso sus vacíos llegan a los 9 meses (menos de un 2,5% de los meses del período). Las medias mensuales se obtienen directamente, prescindiendo de los huecos. Las series de tres estaciones, Girona, Lleida y Vic, fueron construidas a partir de diferentes estaciones localizadas en el mismo municipio. Las estaciones primarias han servido para extender las medias mensuales de las estaciones incompletas al período de referencia. Las estaciones termométricas secundarias disponen de series que cubren un elevado porcentaje de grabaciones durante el período de referencia, aunque con lagunas o huecos mayores que los observados en las estaciones primarias. En todo caso, los datos inexistentes no llegan a los 36 meses (o tres años), menos de un 10% de los meses del período. Las medias mensuales se han calculado directamente, a partir de los datos existentes, o en comparación con las estaciones primarias. En el primer caso, se ha tenido en cuenta el efecto desviador de la inexistencia de datos en meses meteorológicamente extremos o la existencia de lagunas al principio o final del periodo.

The drawing of the isohietas and the isotherms has been manual based on the rigorous study carried out by the specialists of the University of Barcelona, ​​authors of the work (Javier Martín Vide and Josep M. Raso Nadal), with the technical advice of the Area of ​​Climatology of the Meteorological Service of Catalonia and the cartographic support of the old Cartographic Institute of Catalonia (currently, ICGC). The data used to prepare the precipitation maps come, except in the case of Barcelona (Fabra observatory), from the observatories of the National Institute of Meteorology network (currently the State Meteorological Agency). The series were digitized from the Advancement of climatological data of Catalonia, Territorial Meteorological Center of Catalonia. Based on the quality and completeness of the data, two types of precipitation stations are differentiated: primary, or reference, and secondary (see Annex E of the technical specifications). The primary precipitation stations are those that have complete series for the entire reference period and there are 31 in total. The secondary precipitation stations are those that have series with a limited number of data gaps, less than 17% (or 5 years) of the total data in the reference period and there are 110. The gaps have been covered by correlation for each month with primary stations, if r is greater than 0.6. If r is less than 0.6, other correlations have been made with secondary stations, or with other nearby complementary stations. If the value of the correlation coefficient is not reached, the gaps have been filled with the own monthly averages. When the values ​​estimated by correlation are negative, the gap is filled with 0 mm. Reciprocally, when the primary or secondary reference station has a value of 0 mm, those of other nearby stations being also null, 0 mm has been assigned to the gap, instead of the value estimated by correlation. The data used for the preparation of the temperature maps come from the same source as the precipitation data. Likewise, two types of thermometric stations have been considered: the primary, or reference, and the secondary (see annex E of the technical specifications). The primary stations are those with practically complete series during the reference thirty-year period, and there are 24 in total. In no case do their gaps reach 9 months (less than 2.5% of the months of the period). The monthly averages are obtained directly, regardless of the gaps. The series of three stations, Girona, Lleida and Vic, were built from different stations located in the same municipality. The primary stations have served to extend the monthly averages of the incomplete stations to the reference period. The secondary thermometric stations have series that cover a high percentage of recordings during the reference period, although with gaps or gaps greater than those observed in the primary stations. In any case, the non-existent data does not reach 36 months (or three years), less than 10% of the months of the period. The monthly averages have been calculated directly, from existing data, or in comparison with the primary stations. In the first case, the deviating effect of the lack of data in extreme meteorological months or the existence of gaps at the beginning or end of the period has been taken into account.

Observatori Fabra i observatoris de la xarxa de l’Institut Nacional de Meteorologia.

Observatorio Fabra y observatorios de la red del Instituto Nacional de Meteorología.

Fabra Observatory and observatories of the network of the National Meteorological Institute.

INSPIRE Commission Regulation (EC) No 1205/2008

INSPIRE Commission Regulation (EC) No 1205/2008

INSPIRE Commission Regulation (EC) No 1205/2008