Aquest estudi analitza l'impacte de la distribució del coco (Cocos nucifera L.) a les platges de la República Dominicana i la seva relació amb l'erosió costanera i la dinàmica dels sistemes platja-duna. S'han comparat un total de 31 sistemes platja-duna utilitzant 17 variables qualitatives per avaluar la influència de les palmeres plantades amb finalitats agrícoles o turístiques en la morfologia de la platja, l'ocupació antròpica i la dinàmica. Els resultats indiquen que les platges amb palmeres plantades amb finalitats turístiques presenten una major compactació, despreniments i erosió, així com una menor resiliència en el sistema platja-duna. Aquestes platges també tenen una major presència de complexos turístics, neteja mecànica i eliminació de restes vegetals, la qual cosa contribueix a l'alteració del perfil de la platja i la vegetació autòctona. Les palmeres també poden actuar com a acceleradors del flux de les onades, exacerbant la pèrdua de sediments i augmentant el risc de caiguda de les pròpies palmeres, la qual cosa comporta riscos personals. Es conclou que l'eliminació de les palmeres de coco i la restauració integral de les platges, incloent la recuperació dels fronts de dunes i la vegetació associada, són accions necessàries per millorar l'estabilitat i la dinàmica de les costes dominicanes. A més, es suggereix la importància de desenvolupar estratègies de planificació i gestió que promoguin la conservació i restauració dels sistemes platja-duna en àrees turístiques i agrícoles.